Cronologia‎ > ‎

BCN Sarrià

21/08/1890Se signa l’escriptura de compra-venda de la primera parcel·la del solar on s’edificarà el col·legi, davant del notari Rafael Vilaclara.
Octubre 1892Comencen les obres de moviment de terres.
24/01/1893L’Ajuntament de Sarrià aprovà el projecte del nou edifici segons el plànols de l’arquitecte Francesc Mariné i Martorell.
19/05/1894L’Ajuntament de Sarrià acordà donar el nom de carrer de les Escoles Pies al que dóna a la porta del col·legi.
Juliol 1894S’instal·la a la torre el rellotge, obra del rellotger Maurici Anfruns.
13/09/1894Benedicció del nou edifici i dos dies després comencen a habitar-lo els religiosos.
1894-1895Comença el primer curs al col·legi el qual només admet alumnes interns ja és el trasllat de l’internat que hi havia al col·legi de Sant Antoni de Barcelona.
Setembre 1895En la sala d’actes s’hi col·locat un baix relleu que representa l’aparició de la mare de Déu a sant Josep de Calassanç, obra de l’escultor Josep Sanabra.
1902-1903Comença a aplicar-se el nou Pla d’estudis comercials conjuntament amb els col·legis de Sant Antoni i de Terrassa.
1904Comença el Museu Comercial, de caire pedagògic o didàctic; la inauguració oficial serà el 1906.
01/01/1906Amb aquesta data s’edita la moneda escolar per la simulació d’empreses o escriptori escolar dintre del Pla d’estudis comercials.
26/05/1907Primer festival d’educació física.
1906-1907Es publiquen per primera vegada les memòries del col·legi.
1923-1924És el primer curs que s’admeten alumnes mig pensionistes al costat dels interns.
1927-1928S’admeten juntament  amb els alumnes interns i mig pensionistes, els externs.
03/02/1931El Govern Civil de Barcelona aprovà els estatuts de l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia de Sarrià.
21/08/1933Es registren en el Govern civil de la província els estatuts de la Mútua Escolar J. Gispert.
1933-1934Durant aquest curs s’estrena el Gabinet Paidomètric.
19/07/1936Els religiosos comencen a abandonar la comunitat davant dels esdeveniments que tenen lloc a Barcelona.
Febrer 1939A primer de febrer tres escolapis es possessionen de l’edifici del col·legi que des del 27 de gener estava ocupat per tropes de Franco.
21/02/1939Noves tropes de l’exèrcit de Franco arribades a Barcelona per a la desfilada de la victòria prenen sense avís el col·legi i s’hi instal·len uns dos mil soldats: després de la desfilada, s’hi queda una divisió de sanitat militar fins el 23 d’agost. Durant aquest fou quan es destruí més el col·legi
01/01/1930Comencen a arribar novament els interns per a comença el dia següent el curs.
Estiu 1961Es recuperen la meitat de les pintures de Josep Segrelles (actualment a la sala de congregacions de la Cúria provincial, a la Ronda de Sant Pau 80).
1964Se signà un acord amb la Sra. Berta Jiménez de Trayter, perquè el seu parvulari tingués els alumnes que ho sol·licitaven a l’Escola Pia.
1967-1968Durant aquest es posà en marxa la Televisió Juvenil (TVJ), cadena interna de televisió que organitzà el festival de la cançó del col·legi, teatre, informació, etc.
20/06/1968Benedicció de l’altar, obra de Salvador Aulèstia. Un any després, es col·locà la imatge de la Mare de Déu (talla de fusta) en el retaule dissenyat pel mateix artista, així com el conjunt del presbiteri.
29/12/1970L’alcalde Barcelona Josep M. de Porcioles inaugurà el pavelló esportiu amb piscina, gimnàs, servei sanitari, secretaria, sala de jocs. La construcció anà a càrrec de l’empresa AGME.
1970En començar a funcionar el pavelló esportiu, es creà el Club Escolapis Sarrià (CES); l’emblema sortí d’un concurs entre els alumnes que guanyà Antoni Robledo Blàzquez.
04/10/1971S’inauguraren les classes del COU Jaume Bofill en les aules del col·legi, encara que aquest centre depenia directament de la Província i per a tots els col·legis d’escolapis i d’escolàpies.
1972-1973La disminució d’interns obliga a reestructurar el centre i desapareixen les seccions; queda una sola secció d’interns, els quals s’integraven des d’ara amb el mig pensionistes i externs en unes mateixes aules.
08/07/1975El Ministeri d’Educació homologà el col·legi com a centre de Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP), BOE 07/08/1975 .
1977-1978S’integren al centre les primeres noies al 3r de BUP. El crus següent s’estengué la coeducació a la resta de nivells d’EGB i de BUP.
1977-1978S’introdueix el català com assignatura en l’ensenyament.
1977-1978És l’últim curs que hi ha interns al col·legi.
Novembre  1977El Ministeri d’Educació aprovà l’Educació General Bàsica (EGB).
23/03/1982El Departament d’Ensenyament de la Generalitat dóna el permís per a la creació del Centre Calassanç de Formació Professional, que funcionaria independentment del col·legi; en fou director el Sr. Josep Maixenchs.
1992-1993Comença a aplicar-se la “reforma” en l’ensenyament.
1994-1995S’ubica al col·legi l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), centre universitari constituït en fundació privada de la qual l’Escola Pia en forma part.
15/11/1994Acte central de la celebració del centenari de la fundació del col·legi amb l’assistència del President de la Generalitat, Molt Honorable Jordi Pujol.
06/05/1995Bateig del gegant, En Vilana, amb l’antic uniforme dels interns. Construït pel Sr. Ramon Aumedes del taller Sarandaca de Granollers.
 

Toponímia escolàpia:

- Carrer de les Escoles Pies


Més informació

Florensa i Parés, Joan. L'Escola Pia Sarrià-Calassanç. La Plega- [En linia] 26 novembre 2010 [setembre 2015]

Puig i Reixach, Miquel. L’Escola Pia de Sarrià (1894-1995). Barcelona, Escolapis de Sarrià, 1998.


Rectors:

1885 – Josep Gispert

1894 – Antoni Anglada

1897 – Joan Miracle

1899 – Ramon Comaplà

1899 – Josep Llauradó

1912 – Jaume Orriols

1919 – Lluís Vilar

1922 - Ramon Pollina

1925 – Pantaleón Galdeano

1928 – Albert Bartomeu

1928 – Adolf Roger

1934 – Albert Bartomeu

1939 – Joan Tomàs

1939 – Antoni Font

1943 – Joaquim Seguí

1946 – Calassanç Ubasart

1952 – Jaume Massaguer

1958 – Lluís Ferreiro

1960 – Josep Moya

1961 – Modest Galofré

1964 – Jaume Massaguer

1967 – Joan Padrós

1970 – Joan Feliu

1973 – Salvador Dalmau

1979 – Adolf Garcia-Duran

1985 – Elies Ferreres

1988 – Francesc Martínez-Sòria

1990 – Jordi Maymó

1993 – Ramon Melé

1999 – Lluís Tort

2000 – sense comunitat


Directors:

1976 – Jordi Maymó

1982 – Lluís Tort

1983 – Jordi Maymó

1987 – Antoni Tort

1991 – Joan Francesc Soler

1996 – Miquel Garcia
2010 : Josep Maria Arbusí